La música continguda en aquest bloc és només per a ús educatiu, no comercial. Si algun arxiu infringeix els drets d'autor m'ho fas saber i serà eliminat del bloc.
Molt poca informació hi ha a la xarxa d'aquesta Orquesta Sammy Walker, però els crèdits de les cançons (A. Carcellé o S. Obiol) apunten directament al músic, compositor i productor musical barceloní Antoni Carcellé Tosca, que sovint signava amb el pseudònim S. Obiol. La hispòstesi agafa més força quan comproves que aquest disc, difícil de trobar, està editat per l'infrasegell discogràfic Producciones Tosca.
Antoni Carcellé va estar vinculat al món del jazz fundant l'orquestra de jazz Catalònia als anys 20 i també va estar vinculat al món de la cobla signant nombroses sardanes. Malgrat això aprofita l'onada soul que envaeix la Catalunya més turística per treure aquest disc. Es repeteix doncs el patró "compositor de sardanes fent incursions en el món de la música moderna en produccions diminutes i amb pseudònim anglosaxó" a l'estil de Jaume "Fran Miller" Cristau i els seus discos de Sandiego.
Bailando Con Alma, el tema que obre la cara B del disc, és una petita joia de soul verbenero no compilat en cap de les recopilacions del gènere. Funky groove, breaks, solo de guitarra i trompeta mariachi que el converteixen en tota una petita joia del soul de sèrie Z i un dels amagadíssims instrumentals del modernisme aborigen.
El Tropicalisme o Tripicália va ser un moviment cultural brasiler de finals dels anys 60 liderat per artistes com Gal Costa, Caetano Veloso, Gilberto Gil o Os Mutantes per lluitar contra la política dictatorial que patia el país. Musicalment va ser una explosió de creativitat fusionant ritmes tradicionals brasilers amb la cultura pop internacional mesclant la samba i la bossa nova amb el rock, el soul o la psicodèlia més moderna del moment. Evidentment per la grisa Espanya de finals dels 60 tota aquesta revolució artística quedava molt lluny, però durant els anys 70 varen arribar influències d'aquest moviment en forma de músics establerts a l'estat, com Jayme Marques, grups ibèrics amb composicions puntuals d'influència brasilera, la moda passatgera de la samba-disco de finals de la dècada o bandes que podríem considerar realment tropicalistes, com Aquarius Y Luiz Antonio o Ronald Mesquita E Central Do Brasil, que passaren per aquí i deixaren constància del seu so.
Spanish Tropicalia reuneix 16 delícies de jazz-funk amb aires psicodèlics gravats o editats exclusivament a Espanya, Catalunya o Mallorca durant els anys 70 i principis dels 80.
Gravacions originals de músics ibèrics com Los Diablos o uns desconeguts Set 96. Versions castisses de clàssics del gènere com el País Tropical de Jorge Ben per Lorenzo González. La versió en castellà del divertidíssim Vendedor de Bananas de Os Incríveis. L'Afro-samba del discotequer Max-B. O un infravalorat elapé d'Stan Ziller gravat als madrilenys estudis Eurosonic.
Trobem també en aquesta compilació la deliciosa Ocells Del Més Enllà III, bossa progressiva del gran Jordi Sabtés. La versió Berimbao en clau de jazz-funk pel guitarrista Jayme Marques. O els temes originals A Lost World de Ramón Farran (amb lletra de Robert Graves) i Laiala Laiala del guitarrista mallorquí més internacional, Joan Bibiloni.
Però per sobre de tot destaquen les joies de la corona del tropicalisme ibèric comentades anteriorment: l'elapé Brasil d'Aquarius y Luiz Antonio amb un so genuinament tropicalista gravat als estudis Gema de Barcelona. I el rar single de Ronald Mesquita E Central Do Brasil editat exclusivament a l'Espanya dels 70 (i a Moçambic!) amb edició produida per Movieplay. Dues peces d'un valor incalculable per la seva raresa i la seva qualitat musical!
01 JAYME MARQUES Berimbao (1975)
02 BRASIL AQUARIUS Y LUIZ ANTONIO Dia 4 Dezembro (1973)
03 OS INCRÍVEIS El Vendedor De Bananas (1970)
04 STAN ZILLER Y SU ORQUESTA Samba De Una Nota (1975)
05 JAYME MARQUES Mulher Rendeira (1975)
06 LORENZO GONZÁLEZ País Tropical (1970)
07 LOS DIABLOS Samba Eaio (1973)
08 STAN ZILLER Y SU ORQUESTA So Danço Samba (1975)
09 SET 96 Vai, Teresa (1977)
10 RONALD MESQUITA E CENTRAL DO BRASIL Madalena (1973)
11 RAMÓN FARRAN & ROBERT GRAVES A Lost World (1977)
12 JOAN BIBILONI Laiala Laiala (1984)
13 BRASIL AQUARIUS Y LUIZ ANTONIO Que Voce Pensa (1973)
14 JORDI SABATÉS Ocells Del Més Enllà (1975)
15 MAX-B Samba (1973)
16 RONALD MESQUITA E CENTRAL DO BRASIL Tristeza (1973)
Feia anys que anava darrere aquest single i no hi havia manera que sortís. Sorprenentment ha aparegut en una tenda de discos (d'aquelles que t'hi has d'arremangar!) de Roma!
Jack Carmelo és un cantant català que va formar part de l'Orquestra Maravella i que va gravar mitja dotzena de singles en solitari. En aquest, editat per Canigó, un subsegell de la catalana Ekipo, trobem Aquest Camí Solitari, una versió en clau de soul del tema The Lonesome Road de Gene Austin, un cantant de jazz americà dels anys 20.
Tots els camins, fins i tots els solitaris, van a Roma. I quan hi arribes, t'espera una bona rodanxa de Northern Soul a la catalana!
Salvador Duran Blanquer és un pianista, violinista, compositor i director de cobla i orquestra barceloní que va gravar quatre epés amb el Conjunt Latin Club per Iberia, el subsegell de la madrilenya Discos Columbia S.A.
Tot i que no és dels seus discos més valorats 3penics ha quedat completament enamorat del mambo que obre el disc, Duende Cañí. Després d'anys d'arqueologia musical no deixa de sorprendre la troballa de temes com aquest. Arribarà un dia que els catalans, pel simple fet de ser catalans ho tindrem tot pagat. Menstrestant ens descobrim negres i tropicals!!
18 temes de bossanova cinemàtica dels maletins de 3penics!
Versions ibèriques de clàssics del gènere, com Quizá Cenando Alguna Noche (Metti Una Sera A Cena) per la cantant Glòria, Un Hombre Y Una Mujer (Un Homme Et Una Femme) de Los 3 Sudamericanos, Samba De Orfeu per Jayme Marques o Jazz I Samba (So Danço Samba) de Núria Feliu.
Cançons de bandes sonores menys conegudes com El Poema, interpretat per Lou Bennett per la pel·lícula La Vil Seducción o Nuestro Momento, de Bruno Lomas pel film Chico Chica Boum.
Temes propis d'una qualitat incalculable com el Solos Tu Y Yo de Ferran Orteu, Swingin Scene (desconec si és original o versió) de Tony Obrador o Bossa In The Night, dels Latin Quartet, que obren la compilació.
I finalment una selecció interessant de bossanoves d'obscurs intèrprets i d'ignotes orquestres immortalitzades en discos d'infrasegells discogràfics amb unes produccions Lo-Fi embriagadores! Destaca la cinematogràfica versió Calcuta Blues per Los Satélites, una orquestra de ball gallega, una versió galvànica d'Insensatez, pel guitarrista mallorquí Miguel Franco, la marciana versió d'El Barquito del també mallorquí Paco Seguí o l'estiuenca i nocturna La Costa de Lorca-Saboya que tanca la compilació.
Una bucòlica sessió de tons pastels, carregada de dabadabes, orquestracions vaporoses i solos de flauta travessera, per traslladar-te al paradisíac món de l'altre costat del cel·luloide! I amb una meravellosa portada analògica de Jaume Jiménez!
01 Solos Tu Y Yo FERNANDO ORTEU (1972)
02 Swinging Scene (Momentos Felices) TONY OBRADOR (1969)
03 Bossa In The Night LATIN QUARTET (1976)
04 Calcuta Blues LOS SATÉLITES (1978)
05 Samba De Orfeu JAYME MARQUES (1971)
06 Tamba 8 ORQUESTA TAMBA 8 (1976)
07 Nuestro ayer LA NUEVA BANDA DE SANTISTEBAN (1970)
08 Metti Una Sera A Cena (Quizá Cenando Alguna Noche) GLORIA (1972)
09 Insensatez MIGUEL FRANCO (1977)
10 Jazz I Samba (Ço Danço Samba) NÚRIA FELIU (1966)
11 Teu Sapato JUAN MURO (1977)
12 Un Hombre Y Una Mujer LOS 3 SUDAMERICANOS (1967)
13 Fiesta En Rio RAFAEL MARTÍNEZ (1974)
14 Poema LOU BENNETT (B.S.O. LA VIL SEDUCCION) (1968)
15 El Barquito PACO SEGUÍ (1970)
16 Nada, Nada HERMANAS BENITEZ (1964)
17 Nuestro Momento BRUNO LOMAS (B.S.O. Chico Chica Boom) (1964)
No, aquest disc d'edició finesa del 73 i de títol de difícil pronuncia no és de músics finesos. Tampoc és Manuel López qui toca la guitarra. I encara menys és un disc de flamenc com il·lustra la portada!!
Aquest disc, agafeu-vos fort, és una de les joies més amagades del modernisme aborigen instrumental i l'autor no és ni més ni menys que Ferran Orteu, el guitarrista de jazz i bossa nova per excel·lència dels Països Catalans dels 60 i els 70! Una reedició del disc La Guitarra Con Bossa De Fernando Orteu publicat un any abans amb el subsegell barceloní Spiral, una peça difícil d'aconseguir.
Deliciosament orquestrats pel palauenc Joan Lluís Moraleda els temes propis del senyor Orteu destaquen per damunt les versions. Són cinc perles cinemàtiques que ens traslladen a un capvespre estiuenc de qualsevol passeig marítim de la Costa Brava dels seixanta. Amb Aquells Ulls Tan Blaus, Solos Tu Y Yo, Abraça'm Tan Sols a Mi, M'estàs Parlant I ... o Xinnam, Orteu i Moraleda fascinen amb el so delicat de la guitarra, el ritme de bossa, coixins de cordes i vents, dabadabes i algun solo xiulat. Tota una lliçó de jazz-lounge de pel·lícula!
(...) l’homínid s’alçà sobre les dues potes del darrere i mirà la terra (...) [la] trepitjà amb força, toc toc, i l’assenyalà amb l’índex, i vocalitzà dificultosament: pa pso pacost païco pasio ta, i ja amb més calma: paaï-sos ca-atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n’acabava d’organitzar.
Quim Monzó
L'afany de compilar suposo que ens ve de lluny. Arreu del territori tenim proves arqueològiques suficients per assegurar que els nostres avantpassats recol·lectaven tot allò que més necessitaven del seu redol (o que simplement més els agradava!) per compartir-ho amb la tribu. Arrels, fruits, pals i pedres o copinyes. La terra era casa nostra.
Anys més tard, recol·lectam música. Som així!
Una de les primeres compilacions de modernor catalana es remunta al 2004 quan Rama Lama Músic va publicar uns Grans Èxits del Pop en Català. Picap també va treure la seva compilació Pop Ie-ié Català 60's sis anys més tard.
Va ser precisament la primera dècada dels 2000 quan la febre compiladora també va afectar els Selectors Badabadocs, apassionats de la música com Carles Belda, Marc Argenter, Alexandre Bonanit, Marc Serrats, Helena Cases o Phil Musical, que entre el 2008 i el 2011 varen publicar els quatre volums de Modernisme Aborigen. I una altra gran compilació, que agafa el relleu del Modernisme Aborigen, són els quatre volums del (g)astronòmic Pop a La Catalana d'Òscar Dalmau (el Phil musical de l'altra compilació) publicats el 2010, 2013, 2014 i 2015 respectivament.
No només comptam amb recopilacions d'àudio. Un altre gran referent amb voluntat enciclopèdica és l'article de Robert Abella 60's Catalan Modernism Top-50 del llibre de referència "Modernisme Aborigen. Som Així" editat per Natros Sols. En Robert ens proposa una llista dels 50 millors temes del modernisme aborigen tenint en compte els principals subgèneres musicals que conformen l'univers mod: el Modern Jazz, el Rhytm and Blues, el Soul o l'Ska.
Tots aquests reculls han anat conformant una llista prou extensa que, a poc a poc, s'ha convertit en el cànon sonor del modernisme aborigen. Un recull de cançons interpretades per músics catalans i cantades en català que han creat la banda sonora de l'escena modernista catalana i que han fet tremolar la terra en els aplecs d'arreu dels PPCC i posteriorment en els "aplecs d'aplecs" de Constantí, l'epicentre d'aquest terratrèmol. Molts de nosaltres hem acudit a elles a l'hora de descobrir material desconegut i ens hem gravat les portades dels discs a la ment per trobar-les i destriar-les d'entre la morralla que omple les cubetes polsoses dels mercadets de segona mà.
Hi ha, però un gran forat per explorar dins aquest gran compendi de la música aborigen i que, des d'aquí, 3penics vol reivindicar: els temes instrumentals. Temes de grups catalans, sense lletra (o pràcticament circumstancial) i d'un fort caire modernista. És per això que des d'aquí propòs el Top 10 (Sí! De moment només 10, al poT petit hi ha la bona confitura) dels millors instrumentals del modernisme aborigen. Temes de Jazz, Soul, R&B o Boogaloo interpretats per músics catalans dels anys 60 i principi dels 70. Versions, la majoria, de clàssics de l'escena mod internacional però també algunes aportacions (ben) originals.
(...) l’homínid s’alçà sobre les dues potes del darrere i mirà la terra (...) [la] trepitjà amb força, toc toc, l’assenyalà amb l’índex, i la feu tremolar a cop de Hammond!
Comença el compte enrere!
10. Let's Get Smashed MÀQUINA!(1969)
En la desena posició tenim aquest Ritme en Blues elèctric i extremadament groovie que apareix a la cara B del primer single de Màquina! Una improvisada jam que molt podria competir amb una de The Yardbirds o de qualsevol altre grup de R&B britànic de mitjan dels anys 60.
9. Oruga's Paso CHUS MARTÍNEZ Y SU CONJUNTO (1967)
Snatching It Back, del seu disc Beat, Soul, Pop, Super Hits, ha sigut molt de temps en aquesta novena posició, però finalment l'he substituït per Oruga's Paso de l'elapé Exitos, Exitos, Exitos... Ho sé, la primera meitat el tema no destaca, però sorpresa! a partir del minut 1'33 el tema es converteix en un Boogaloo explosiu (i exclusiu!), primitiu i salvatge al més pur estil Perez Prado dels anys 70'. Ritmes llatins pràcticament innexistents en la discografia del modernisme aborigen i que cal reivindicar.
8. Boccaccio Soul (Instrumental) AUGUST ALGUERÓ (1968)
Versió instrumental del Boccaccio Soul, de la banda sonora de Tuset Street, la pel·lícula de Jordi Garau i Lluís Marquina amb Sara Montiel i Teresa Gimpera ambientada al centre de la modernor de la Gauche Divine de Barcelona, el carrer de Tuset.
7. Espejo Roto MARTES 13 (1971)
En la setena posició, un Hammond Groove instrumental del grup fantasma Martes 13 darrere del qual probablement hi ha Lone Star, si més no el seu guitarrista Joan Miró Poblet. Potser és una teoria escabellada i imprudent, però diuen, diuen, diuen que el tema va inspirar Mercè Rodoreda per titular una de les seves novel·les més importants 3 anys després.
6. Respect CÍRCULOS (1971)
En sisena posició, una deliciosa tonada de les tecles del Hammond del lleidetà Lluís Payà amb Círculos, un efímer grup que malauradament només ens va deixar dos singles editats pel segell barceloní Ekipo. Una interpretació rodona del clàssic d'Otis Redding clarament influenciada per la versió de Jimmy Smith, un dels principals deus de l'olimp del Soul-Jazz.
5. Melting Pot MI GENERACIÓN (1972)
En cinquena posició, encertadíssima versió del Jazz Funk hipnòtic de Booker T & The M.G.'s per aquest obscur grup barceloní de curta trajectòria que varen publicar amb l'infrasegell Joint.
4. Bernie's Tune RICARD RODA QUARTET AMB TETE MONTOLIU (1961)
En quarta posició, i apropant-se al top 3, Tete Montoliu, el jazzman aborigen més internacional, amb el quartet de Ricard Roda interpretant aquest clàssic de modern jazz de Bernie Miller.
3. Not Problem MANTEQUILLA Y SU CONJUNTO (1963)
En tercera posició, més Mod Jazz, cap problema!
Not Problem, un tema de Duke Jordan i popularitzat per Art Blakey i els seus Jazz Messengers en una excel·lent interpretació del saxofonista català Salvador Font "Mantequilla" amagada en un single de Belter molt difícil de trobar i molt preuat pels amants del jazz modern.
2. Watermelon Man XAVIER CUGAT (1963)
En segona posició, Xavier Cugat, el català més internacional del panorama musical dels 50 i 60. El 63va gravar aquesta imponent versió, en clau de Latin Jazz, del temàs de Herbie Hancock. Soul de tramuntana de primer ordre del nostre artista més cotitzat en el món del Northern Soul.
1. Green Onions FERRAN ORTEU Y SU CONJUNTO (1963)
I finalment, en primera posició (estic totalment d'acord amb en Robert en el seu Top 50!) trobam els calçots d'en Ferran Orteu i el seu Conjunt. Indiscutiblement la versió catalana del clàssic de Booker T. & The M.G.'s mereix encapçalar el rànquing d'aquest Top 10. Un Ritme en Blues 100% modern amb una delicada i elegant interpretació en clau de jazz del mestre Ferran Orteu.
Els Xocs va ser un grup de beat de Terrassa format a principis dels 60 per Francisco Álvarez, cantant i guitarrista, Francesc "Fransi" Martorell al baix, Rafel Mirabet a la guitarra solista i Jordi a la bateria.
Inicialment anomenats Els Krater's, canvien el nom quan fitxen per Concèntric i adopten el monosíl·lab Els Xocs, seguint la tradició dels grups de beat de la discogràfica: Els Dracs, Els Bonds o Els Drums.
Definitivament aquest és el millor epé de beat de la discogràfica Concèntric per a 3penics! Quatre versions adaptades per l'escriptor Ramon Folch i Camarasa que converteixen aquest disc en una icona del beat garatger en català.
A la cara A trobem una versió crua i afilada de la balada garatgera de The Rokes Piangi Con Me i el que possiblement és el millor rhythm and blues cantat en llengua pròpia als anys 60, Més Enllà, una versió 'a la Kinks' del Milk Cow Blues, un blues clàssic de dubtosa acreditació. I a la Cara B, Els Xocs refermen la seva influència dels Kinks amb Els Bons Temps, On Han Anat?, una versió de Where Have All The Good Times Gone. Finalment tanca aquest epé, Tot Negre, una versió del Paint It Black de The Rolling Stones.
Juan Erasmo Mochi és un cantant nascut a Barcelona de pare mallorquí i mare catalana. A principi dels 60 viu a Mallorca i forma part del mític grup The Runaways que posteriorment es convertiria en el gèrmen de Los Bravos. La segona meitat dels 60 es converteix en presentador del programa musical Escala en Hi-Fi de TVE i actor en pel·lícules com Megatón Ye-Yé, que disparen la seva carrera en solitari com a cantautor. Posteriorment també es dedicarà a composar i produir personatges del món de la faràndula ibèrica.
Mochi té uns quants singles ben interessants i algun d'ells, com l'Snob, encara es resisteixen a formar part de la col·lecció de 3penics. Avui, però, m'ha caigut a les mans aquest epé del que no tenia ni idea que existís amb la grata sorpresa de descobrir que conté 4 temes en català escrits pel poeta Josep Maria Andreu i musicats per Lleó Borrell, dues personalitats que varen dotar de poesia i de jazz ie-iè la Nova Cançó catalana. D'aquest obscur epé editat per Zafiro el 1965 3penics en destaca el Twist a París i Per L'arc De Colors, dues petites joies (fins ara molt amagades!) de la modernitat aborigen.
Ferran Orteu, guitarrista i trompetista nascut a Barcelona, va ser un dels pioners del jazz i la bossa nova a Catalunya. Per aquest epé de Belter del 63 el senyor Orteu i el seu conjunt escullen encertadament gravar una versió del clàssic R&B instrumental Green Onions del teclista Booker T. Jones. Amb la delicada guitarra i una aire més jazzy que l'original, "els calçots" de Ferran Orteu s'han convertit en un dels hits indiscutibles de l'escena modernista catalana.
Ara va de bop la conformen 20 talls de bebop, cool jazz i soul jazz del 1958 al 1968, període en el que Catalunya va viure una petita escena de jazz modern. Malgrat l'aparició de locals com el Jamboree o la Cova del Drac a Barcelona i la Cava de Jazz de Terrassa amb programacions periòdiques de música en viu, durant els seixanta les discogràfiques no varen apostar per aquest gènere i les gravacions varen ser relativament poques. Les que hi ha, però, són tota una delícia i val la pena compilar-les.
L'escena va ser indiscutiblement liderada per Tete Montoliu, el pianista català més internacional. Tete va compartir escenari amb grans del jazz (Lionel Hampton, Ben Webster, Thelonius Monk...) i a més a més va ser un gran defensor de la catalanitat i la negritud. Es feia presentar com el Gran senyor from Catalonia i afirmava que els catalans érem els negres d'Europa. De la negritud concretament Tete en tenia una prova evident i en més d'una ocasió havia assegurat que quan es veia al mirall es veia ben negre! D'humor, així com de talent i d'exigència, tampoc no n'hi faltava.
Es evident doncs que en aquesta compilació trobarem Tete Montoliu a dojo. Ara va de bop recull tres temes d'una de les primeres sessions de jazz gravada el 1958 per Tete Montoliu amb el seu conjunt i editades per Saef en dos epés del 59 i el 59 però també d'altres temes on acompanya cantants com Elia Fleta o Núria Feliu. Un altre gravació molt interessant és la del saxofonista i violinista de jazz català Salvador Font "Mantequilla" que va treure 3 epés, dos amb Belter i un amb Discophon, d'una gran qualitat i elegància. També trobarem gravacions extretes del disc Nits de Jazz al Jamboree, del Catalonia Jazz Quartet, els nostres particulars Modern Jazz Quartet, dues gravacions del crooner mallorquí Guillem D'Efak i una versió del guitarrista Ferran Orteu que en la seva carrera també es va apropar al jazz. Finalment la compilació la completen músics estrangers però establerts a Catalunya com Booker Ervin o Lou Bennett. Brigadistes internacionals que varen gravar aquí i que reforcen la modernitat jazzística aborigen a la vegada que la fan més internacional.
Per la portada he utilitzat una imatge de Jordi Fornàs, el dissenyador de la Catalunya moderna dels 60, extreta d'un dels llibres de la col·lecció de novel·la negra La Cua De Palla. Disseny, elegància, modernor, catalanitat, negritud, felinitat i jazz! Tot encaixa!
MANTEQUILLA Y SU CONJUNTO Moanin’(1963)
TETE MONTOLIU Y SU CONJUNTO Bernie’s Tune (1958)
BOOKER ERVIN Schoochee Coochee (1965)
LOU BENNET Movimiento (1968)
NITS DE JAZZ AL JAMBOREE Asteriscs (1968)
MANTEQUILLA Y SU CONJUNTO Not Problem (1963)
TETE MONTOLIU Y SU CONJUNTO Indiana (1959)
FERNANDO ORTEU Y SU CONJUNTO Green Onions (1963)
ELIA FLETA I TETE MONTOLIU This Can’t Be Love (1967)
GUILLEM D’EFAK Ran Ran (1965)
CATALONIA JAZZ QUARTET La Pastora Caterina (1965)
LOU BENNET Indecisión (1968)
NITS DE JAZZ AL JAMBOREE Kelly Blues (1968)
FERNANDO ORTEU Y SU CONJUNTO Soft Wind Blues (1965)
TETE MONTOLIU Fine And Dandy (1958)
GUILLEM D’EFAK Febre (1965)
ELIA FLETA I TETE MONTOLIU Honeysuckle Rose (1967)
LOU BENNET I NÚRIA FELIU Encara No (1966)
FERNANDO ORTEU Y SU CONJUNTO Charmaine (1965)
CATALONIA JAZZ QUARTET El Desembre Congelat (1965)
Sense acreditar el grup i amb el genèric nom de Sonido Eléctrico apareix aquest elapé de versions de Mi Generación, un dels grups més interessants i obscurs de la moguda progressiva barcelonina de finals dels 60 i principis dels 70. La mala sort amb les discogràfiques i les entrades i sortides dels seus components per culpa de la mili varen jugar una mala passada al grup i malauradament la seva música ha passat molt més desaparcebuda que la d'altres bandes del gènere com Màquina!, Om, Tapiman o Evolution.
El so de Mi Generación beu del folk-rock que cuida les harmonies vocals a l'estil de bandes internacionals com Crosby, Stills, Nash & Young. Varen gravar 2 elapés amb temes propis (el segon va quedar inèdit fins que WahWah Records el va rescatar de l'oblit) i una sèrie de bones versions de temes de l'època reunits ens dos elapés, Sonido Acústico i aquest Sonido Eléctrico, per un efímer segell discogràfic de suggerent i encertadíssim nom: Joint. És evident que la censura de l'època no tenia ni puta idea d'anglès i no es devia dignar ni a cercar al diccionari el nom de la discogràfica!
El disc conté una bona dosi de rock del que destacaria el primer tema, Maggie, una versió de Redbone, i una revisió del clàssic soul-funk de Booker T & The MG's Melting Pot.
Tot i que sembla mentida, aquest és un dels discs catalans més cercats pels amants de les rareses Psych Folk d'arreu del món, pagant-se fins i tot a tres xifres!
Grup Estel és l'encontre de les Germanes Ros, Ma Carme i Montserrat, amb Jordi Vila i Josep Maria Bardagí provinents del grup de soul Symbolo. Les germanes Ros ja tenien una carrera musical com a duet ie-iè durant els anys 60 i en aquest nou projecte setanter se'ls afegeix la seva germana petita Neus. Grup Estel es dediquen a versionar cançons tradicionals catalanes i està a mig camí entre una coral hippy familiar i un grup de folk-pop de l'estil de The Mamas & The Papas.
Nadal, el segon àlbum del grup, és una revisió de nadales clàssiques catalanes arranjades pel mallorquí Antoni Parera Fons i passades pel calidoscopi psicodèlic de les guitarres àcides de Josep Ma Bardagí i els teclats moogs de Joan Lluís Moraleda.
Tota una psicodelicia folk amb melodies de pop narcòtic, wah wah lisèrgic, moog còsmic i fuzz suggestiu. Cant parroquial amarat d'Aromes de Montserrat i altres herbes alucinògenes. Ideal per sumergir-s'hi un matí (just a trenc d'alba) de Sant Esteve!
Tot i que els anys 80 queden una mica allunyats del món de 3penics aquests dies m'han caigut a les mans aquestes joies del passat musical català que mereixen ser rescatades de l'oblit. Fa anys que l'elapé corria per casa i ahir mateix vaig trobar el single promocional d'aquesta banda sonora de la mítica sèrie catalana Kiu i els seus amics, la sèrie familiar de ciència-ficció produïda per TV3 i dirigida per Bigas Luna l'any 85. Una versió casolana i molt nostrada del fenomen spielbergrià ET, l'extraterrestre. L'innocent proto Strangers Things de la nostra infantesa!
La banda sonora, produïda per Rafael Moll i composada i interpretada per José Manuel Pagán, és una mescla a parts iguals de cançons infantils interpretades pels actors de la sèrie i ambientacions electròniques, misterioses i malenconioses, amb sintetitzadors i caixes de ritmes dels 80.
Tan l'elapé com el single s'han convertit en una preuada joia per els cercadors de rareses, amants de l'electrònica experimental i la sonoritat dels 80 i recentment ha estat reeditada pel segell britànic Finders Keepers.
Los 5 Diablos són un dels grup beat més importants de Girona i a final dels 60 varen estar tocant sobretot per la Costa Brava però també arreu de la geografia catalana i fins i tot a Madrid on van
tenir el seu moment de resistència quan van tocar en un club madrileny
una sardana amb guitarres “en record de la nostra petita pàtria”.
“Després d'un silenci sepulcral, el públic va començar a xiular i a
cridar, i va haver de venir la Guàrdia Civil a desallotjar la sala”.
Això sí que és rock'n'roll. (extret d'aquest article d'El Punt diari)
Amb guitarra punxant, reverberacions psicodèliques, harmoníes de veu, ànima beat, so garatger i aspiracions groovies El Fuego és el seu tema més conegut i està encertadament compilat al segon volum del Sensacional Soul de Vampi Records.
Deliciosa i cercada rodanxa del 1975 de l'Orquesta Miramar editada per l'infrasegell DMB. Un epé sorprenent tant per la seva raresa i obscuritat com per la qualitat i exquisitesa de tots els temes.
Immers en la Costa Brava moderna i turística dels setanta i darrere de l'Orquesta Miramar hi trobem a Jaume Cristau i Brunet, compositor, contrabaixista i líder de bandes de diferent índole. Amb nom propi, sota pseudònim (Jae), dirigint una cobla (Cobla Miramar), amagat darrere grups fantasma (Jae's Soul i Chalton Flyes) o orquestes de ball (Orquesta Miramar) Cristau ha composat i gravat sardanes, cançó lleugera i, sorprenentment, aquesta meravella de jazz-funk cinemàtic! Un dels màxims expontents del blaxploitation més nostrat!
Lita Torelló és la barcelonina Dolors Torelló, una de les cantants ie-ié més prolífiques durant la dècada dels 60. En aquest epé de 1967 es marca una interessant versió del Stasera Mi Butto, l'èxit del cantant americano-italià Rocky Roberts. Soul ie-ié amb la potent veu de la senyoreta Torelló!
Sonia és el nom artístic de la barcelonina Pilar Espi. Com moltes de les chicas ie-ié de l'època triomfa en alguns dels festivals de la cançó que s'organitzaven a la dècada dels 60 fins que Belter es fixa amb ella i la fitxen. Gravarà amb aquesta discogràfica 5 set polzades. En aquest epé del 64, compartit amb Seison Show, gravarà 2 temes amb l'Orquesta Florida pel 1r Festival Internacional de la Cancion de Mallorca. Yo No Me Marcho de Aquí és un divertidíssim ie-ié firmat pels Germans Garcia Segura per cantar les excel·lències de l'illa idíl·lica en que s'estava convertint Mallorca.
Cristina y Los Stop varen ser uns grans vendes durant els 60 amb un estil entre el ie-ié i la cançó melòdica. Varen fitxar per la discogràfica de Belter on varen grabar més d'una vintena de singles i epés durant la segona meitat de la dècada dels 60.
Tot i que 3penics no és especialment fan d'aquest grup barceloní, la qualitat musical de la banda i la potent veu que lidera la formació, fan que tingui temes totalment punxables. Aquest epé del 67 recull 4 temes italians dels que destaquen els de la cara B, En Mi Podras Confiar i Uno Come Noi, cantada en italià. Midtempo amb groove i un fuzz salvatge digne del millor freakbeat!
.jpg)
