diumenge, 10 d’abril de 2011

EDDIE LEE MATTISON Maddox 1


Eddie Lee Mattison és un cantant nord-americà de soul-funk que durant una bona temporada a finals de la dècada dels 60 va tocar pels locals més moderns de Barcelona i La Costa Brava. L'Lp documenta la increïble gravació en directe d'una de les actuacions de la banda de Mattison a la discoteca Maddox.

Oriol Regàs, promotor musical, director de Boccacio  i "guionista" de La Gauche Divine barcelonina, va ser l'encarregat de dur el cantant, "soul" cent per cent, els seus negres que fan sonar el metall, i els seus blancs descoloridíssims i fantasmals que fan sonar la guitarra i el baix i l'orgue i la bateria a una de les boîtes més chic del moment, un local estrany i vast, com d'un altre planeta. El Maddox estava situat al cor de La Costa Brava, a Platja d'Aro, la nova ciutat, parenta llunyana de Las Vegas i Acapulco, on es va produir la "revolució que ha transformat una Costa Brava pacífica en un indret frenètic i, ara sí, divertit.


L'encarregat de documentar la gravació amb aquests comentaris excepcionals és Jaume Picas, promotor cultural molt vinculat al moviment de la Nova Cançó catalana i defensor de la modernitat en una època gris de la història de Catalunya, que acaba advertint-nos que aquesta gravació és, de fet, un document.


El document d'una època amb una banda sonora com la de l'orquestra d'Eddie Lee Mattison: una base extenuant, una secció de vents "picant pedra" obedientment (amb l'excepció de la trompeta que, a voltes, descarrila), un orgue Hammond estripa-orelles i assassí i un cantant que transpira soul de veritat per tots els porus de la pell. La banda interpreta temes clàssics del soul de l'època com el Soulfinger o el She's Looking Good (que no apareix al tracklist de la contraportada), versiona el Day Tripper i presenta el Grey Frog, un tema propi inspirat en el tema dels Mar-Keys, Plantation Inn.



El tema Grey Frog apareix a la compilació Melenudos! de Gorilla records del 2008

L'any següent EDIGSA va publicar Maddox 2 Ossie Laine Show, una autèntica joia de soul-funk amb tocs de rock progressiu, i el mateix 1969 apareixeria una altra gravació d'Eddie Lee Mattison a la mateixa discoteca, Eddie Lee Mattison A La Costa Brava.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Xesco, article de categoria si senyor. Esper poder gaudir-ne quan facem alguna audició de les que tenim pendents. Mentre Keep on the groove!

Anònim ha dit...

Question: does anyone know the names of the band members of Eddie Lee Mattison Band around 1969/1970? /marie

Miquel Aguiló Pallicer ha dit...

Que et sap res dels membres del group...? Els vaig veure en directe...pens que lo estripa-orelles ho feia més d´un..ja que els recursos técnics a la epoca eren ben pobres, es com dibuixar amb un troç de carbó tret del foc si tens genialitat per dibuixar arribas igualment a la gent.

Miquel Aguiló Pallicer ha dit...

Per cert tenc el disc LP, peró no en bones condicions per le cuantitat d´audicions, encara que el podría escoltar amb el Cosmos.

XCV ha dit...

Hola Miquel!

La veritat és que no en sé res dels membres del grup. Quina enveja haver-los vist en directe!
Quan dic estripa-orelles em refereixo a punyent, en cap cas el vull desmerèixer! M'encanta el so del Hammond!
Aquest LP va sortir del mercat de 2a mà de Consell.
Per cert, he visitat la teva pàgina. Coses d'art interessant i bona música. A l'apartat de fotos hi ha algun concert que jo tb hi he assistit i hi surt gent que jo conec. Visc a Artà.

Andy ha dit...

Hola! Em podries dir en quina publicacoó i en quina data es va publicar la cronica d'en Jaume Picas? Moltes gacies!

XCV ha dit...

La crònica d'en Jaume Picas està a la contraportada del disc. A les contraportades dels 2 discs que tanquen la trilogia (Maddox 2 Ossie Laine Show i i d'Eddie Lee Mattison a la Costa Brava) també hi ha un text, encara que més breu, que fa pinta de ser també de Jaume Picas.

Toni Bancells ha dit...

Els veía cada dissabte al Revolution de Lloret...(Anys 68-69,o 70)
Sonaven de maravella.