OSSIE LAINE SHOW Maddox 2

Aquest diumenge vaig sortir a tirar la canya i en vaig pescar un de gros! Una cercadíssima bomba atòmica de soul-rock firmada per Ossie Laine Show, gravada en directe a la discoteca Maddox de Platja d'Aro i editada per Edigsa el 1969.

Ossie Layne (mal escrit a la portada del disc) és un cantant de soul, fill de Nova Orleans, que reuneix una banda a Londres per actuar en diferents locals britànics, en bases nord americanes a Alemanya i que fan vàries actuacions a una de les discoteques catalanes més "in" del moment l'estiu del 1968. La banda en qüestió és The Greatest Show on Earth formada pels germans Garth i Norman Watt-Roy a la guitarra i baix respectivament, Ron Prudence a la bateria, Michael Deacon als teclats, Richard Hanson a la trompeta, Tex Lloyd i Ian Aitchison al saxo tenor i el flautista i cantant Colin Jennings. Després d'aquesta gravació Ossie torna als Estats Units i la banda, amb Colin Jenning com a cantant, grava 3 elapés més. El 1975 el baixista Norman Wat-Roy formaria part de la banda The Blockheads liderada per Ian Dury.

Tot i que la gravació no és de molt bona qualitat els temes són tremendament punxables i transmeten l'ambient i la suor del directe. Tota una descàrrega de soul clàssic a la cara A amb Ossie Layne cantant versions com It's Growing dels Temptations, l'etern Knock on Wood o el el R&B Higher And Higher (encertadament compilat al Sensacional Soul vol.2 de la discogràfica Vampisoul). I amb una cara B on agafa el protagonisme l'orgue de Michael Deacon a l'increïble versió del Midnight Hour del senyor Pickett, i amb un desplegament de soul-funk en temes com Sing A Simple Song de Sly And The Family Stone o de rock progressiu psicodèlic al tema que tanca el disc, el Fresh Garbage del grup americà Spirit.

Quin groove!

Quin baix!

Quin Hammond!

Quins coros!

Quina flauta!

Maddox 2 Ossie Laine Show és el segon d'una trilogia de concerts gravats a la discoteca Maddox de Platja d'Aro. El primer, intitulat Maddox 1, i el tercer, Eddie Lee Mattison A La Costa Brava, documenten dues de les actuacions que Eddie Lee Mattison va realitzar a finals dels 60.