dijous, 1 d’agost de 2013

PAUL McCARTNEY McCartney


La conjunció astral Lennon-McCartney-Harrison-Starr va ser tan poderosa que una vegada separats les produccions en solitari d'aquests genis de la música varen quedar empetitides. Però si 3penics ha de triar una obra d'un Beatle en solitari es queda indubtablement amb McCartney, el primer elapé d'en Paul tot sol. Tot sol perquè és el primer de la seva vida musical en solitari però també perquè el disc consta de 13 cançons composades, cantades i tocades exclusivament per ell, ajudat només per algunes harmonies vocals de la seva dona Linda.

McCartney grava el disc a principis de l'any 70 tot just després que les tensions entre els components dels Beatles forcin la separació del grup, un període en que Paul s'ensorra per la dissolució del grup. De fet tot el disc encomana la melangia que sent McCartney per haver perdut una gran banda (i també uns grans amics!), però també el relax d'haver-se deslliurat dels mal rotllos entre ells i la força de començar una nova vida musical en solitari.

Al mateix temps que Phil Spector sobre-produeix Let It Be, el darrer elapé dels Beatles que veurà la llum, Paul McCartney grava el seu debut en solitari de manera casolana i amb una no-producció genial. El disc és irregular, reuneix antigues cançons composades dos anys abans durant la seva estada a l'Índia (Junk o Teddy Boy) amb nous temes (The Lovely Linda o Maybe I'm Amazed), improvisacions i cançons inacabades (Momma Miss America) i experiments sonors (Glasses o Kreen-Akrore), però és un gran disc i ens deixa el testimoni de la superació de la mort del grup més genial de la història del pop.

3penics destaca l'obertura de la cara B amb Oo You i Momma Miss America...




... i les dues versions de Junk: