dimecres, 20 d’agost de 2014

ELS TRES TAMBORS Romanço Del Fill De La Viuda (Tombstone Blues) - Cançó Del Noi Dels Cabells Llargs - Matí - S'ha Parat Un Rellotge


Els 3 Tambors de fet eren 4, els germans Jordi i Albert Batista, Josep Maria Farran i Gabriel Jaraba. Tot i que comencen vinculats a la música acústica i folk i molt influenciats pel producte americà (sobretot de Bob Dylan), l'any 66 s'electrifiquen i es contagien del rock elèctric.

És un cas curiós en la història de la música catalana dels seixanta perquè Els 3 Tambors, pel fet de cantar en català, els alineaven amb els cantautors de la Nova Cançó i potser tenien més a veure amb altres grups de rock del moment però que cantaven en castellà.


Jordi Batiste, entrevistat per l'interessant llibre "Eco i Distorsió, els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta" de Guillermo Soler García de Oteyza explica que tot i estar fitxats per Edigsa, on publicaven molts dels artistes de la Nova Cançó, la discogràfica no va apostar mai per ells i que gràcies a que el cap de promoció de Belter era veí d'escala de dels germans Batista aquesta discogràfica els va fitxar.

Els 2 únics epés que van gravar segueixen una mateixa estructura, comencen amb un tema rock bastant potent i el segueixen 3 cançons que s'acosten més al folk. Tots els talls, però, amb una gran càrrega reivindicativa que s'allunyen moltíssim del perfil de la discogràfica que apostava per artistes que cantaven en castellà i encarada a un mercat totalment cañí. Recordem que una de les icones de Belter va ser Manolo Escobar!

D'aquest primer single 3penics destaca la increïble versió del Tombstone Blues de Dylan, adaptada al català pel poeta Pere Quart. Ritme frenètic, guitarra fuzz i una lletra punyent, una divertida crítica a la burgesia catalana de l'època.

Tinc nevera, toca-discos
i una tele amb dos canals,
una aranya gran de llàgrimes
i sillons funcionals

(...)

Com que cobro quatre pagues
del mateix import del sou
he llogat dues tribunes
al Camp Nou

Però sóc catalanista
i a casa, amb la mamà,
quan no hi ha visita,
parlo sempre en català.