MANUEL LOPEZ Kitararytmejä Etelästä (FERRAN ORTEU La Guitarra Con Bossa De Fernando Orteu)

No, aquest disc d'edició finesa del 73 i de títol de difícil pronuncia no és de músics finesos. Tampoc és Manuel López qui toca la guitarra. I encara menys és un disc de flamenc com il·lustra la portada!!

Aquest disc, agafeu-vos fort, és una de les joies més amagades del modernisme aborigen instrumental i l'autor no és ni més ni menys que Ferran Orteu, el guitarrista de jazz i bossa nova per excel·lència dels Països Catalans dels 60 i els 70! Una reedició del disc La Guitarra Con Bossa De Fernando Orteu publicat un any abans amb el subsegell barceloní Spiral, una peça difícil d'aconseguir.

Deliciosament orquestrats pel palauenc Joan Lluís Moraleda els temes propis del senyor Orteu destaquen per damunt les versions. Són cinc perles cinemàtiques que ens traslladen a un capvespre estiuenc de qualsevol passeig marítim de la Costa Brava dels seixanta. Amb Aquells Ulls Tan Blaus, Solos Tu Y Yo, Abraça'm Tan Sols a Mi, M'estàs Parlant I ... o Xinnam, Orteu i Moraleda fascinen amb el so delicat de la guitarra, el ritme de bossa, coixins de cordes i vents, dabadabes i algun solo xiulat. Tota una lliçó de jazz-lounge de pel·lícula!

DELLA REESE If It Feels Good, Do It - Good Lovin' Makes It Right

 

Cantant nord-americana amb una llarga carrera sobretot durant les dècades dels 60 i els 70 que s'ha mogut entre el jazz, el gospel i el soul. If It Feels Good, Do It, la cara A d'aquest single d'edició epanyola és un temàs de Northern Soul. Contundència de baixos, coixins de vents i cordes i sobretot una tornada efectiva i enlluernadora que t'aixeca dos pams de la pista de ball.

MI GENERACIÓN Sonido Eléctrico

 

Sense acreditar el grup i amb el genèric nom de Sonido Eléctrico apareix aquest elapé de versions de Mi Generación, un dels grups més interessants i obscurs de la moguda progressiva barcelonina de finals dels 60 i principis dels 70. La mala sort amb les discogràfiques i les entrades i sortides dels seus components per culpa de la mili varen jugar una mala passada al grup i malauradament la seva música ha passat molt més desaparcebuda que la d'altres bandes del gènere com Màquina!, Om, Tapiman o Evolution.

El so de Mi Generación beu del folk-rock que cuida les harmonies vocals a l'estil de bandes internacionals com Crosby, Stills, Nash & Young. Varen gravar 2 elapés amb temes propis (el segon va quedar inèdit fins que WahWah Records el va rescatar de l'oblit) i una sèrie de bones versions de temes de l'època reunits ens dos elapés, Sonido Acústico i aquest Sonido Eléctrico, per un efímer segell discogràfic de suggerent i encertadíssim nom: Joint. És evident que la censura de l'època no tenia ni puta idea d'anglès i no es devia dignar ni a cercar al diccionari el nom de la discogràfica!

El disc conté una bona dosi de rock del que destacaria el primer tema, Maggie, una versió de Redbone, i una revisió del clàssic soul-funk de Booker T & The MG's Melting Pot. 

 

MALO Oye Mama - Latin Boogaloo

 

 

Malo és una banda de San Francisco fundada, entre d'altres músics, pel guitarrista Jorge Santana, germà de Carlos Santana. Comparteixen amb la banda del seu germà o War la fusió del jazz, el rock i el blues amb els ritmes llatins. Aquest single recull dos dels temes del seu primer disc del 1972. Tan la cara A com la cara B són autèntiques bombes latin. Línies de baix contundents, pianos tumbaos, una ametrallada de percussions vàries, ritmes frenètics i trompetes desbocades.

 

 

 

JÉRÔME La-Di-Li, La-Di-Lo - Highway Song

Qui està darrere del pseudònim Jérôme és Chris Juwens, músic alemany que va gravar diferents temes bubblegum durant els setanta sota diferents noms, Mr. Ra Ta Ta, Kid Clausen o Erwin Lehmann. El tema interessant però del senyor Juwens és a la cara B d'aquest single d'edició espanyola del 72. Highway Song és un potent freakbeat amb una base ballable d'allò més groovie i amb un contundent fuzz estripaorelles!

LA TRINCA All i Oli - Feu l'Amor i No La Guerra

All i Oli, temacle lligat i ben lligat d'aquest trio català de la cançó reivindicativa i humorística. Bateria de morter, guitarra picant i teclat oliós! Potent ritmanblues a la catalana amb un fort regust d'all!

Agafa un all, un setrill i una mà de morter

aixafa l'all, posa-hi l'oli i remena-ho molt bé.

El conill a la brasa és un plat molt eixut,

si li poses all i oli queda pistonut!

YELLOW COOK The Summer Comes - Why You Don't Love Me

Rar artefacte sonor brasiler de la desconeguda banda Yellow Cook (si algú té més informació que es pronuncii!) i amb un gran disseny pop de la funda genèrica del segell One Way!

El single presenta The Summer Comes, una balada soulera a la cara A. I a la cara B, com és habitual, el temàs! Why You Don't Love Me, un potentíssim i elegant midtempo soul.

ORCHESTRA HARLOW Harlow's Harem (Freak Off)

Orchestra Harlow és la banda del multiinstrumentista i compositor Larry Harlow amb una carrera llarguíssima i molt lligada al segell novaiorquès de música llatina Fania.

Harlow's Haren, original del 72, sona bàsicament a salsa. Però entre tanta salsa trobem Freak Off, un espatarrant tall de proteïna Boogaloo que fa ballar al més anèmic de la pista!

XAVIER BATLLÉS, JORDI ROURA I ANNA TERUEL (JOCS I RITME Volum II) Singlot - De Puntetes - Passejada - Blau Fred - Tic-Tac - Processó

Volum 2 de la col·lecció Jocs i Ritme amb la direcció musical i els arranjaments del músic català Xavier Batllés.
Per a 3penics la col·lecció traspassa la idea de convertir-se en una eina pedagògica pensada per a treballar l'expressió corporal en ambients educatius i es converteix, pels músics que hi participen (Xavier Batllés, Xavier Riba, Paco Pi, Ricard Roda, Josep Porta "Mosquit", Víctor Ammann i Jordi Roura), en un espai d'expressió musical lliure, experimental i de fusió (jazz, folk, psicodèlia...).
Hi un lligam molt proper d'aquest projecte amb d'altres com Música Dispersa, Miniatura, els primers discos de Jaume Sisa, Diòptria i Jo, La Donya i El Gripau de Pau Riba... que junts formen un ambient musical català de principis dels 70 amb ganes crear, d'experimentar i canviar l'ordre establert.
D'aquest segon volum el 3penics posadiscos en destaca Tic-Tac, un senzill tema a ritme de bossa-samba amb cos de guitarra rítmica (de Xavier Batllés) un metrònom com a base rítmica i un solo de flauta travessera (de Ricard Roda).

Gràcies Josep Pladevall per pensar amb mi i ajudar-me a completar la col·lecció!!!

TIMMY THOMAS Why Can't We Live Together - Funky Me

Timmy Thomas és un teclista i cantant americà de rhythm and blues que va triomfar amb el tema Why Can't We Live Together. A la cara B del single hi trobem el tema Funky Me. La recepta del tema és ben fàcil, un ritme obsessiu i hipnòtic, quasi industrial!, i un solo funky de hammond, a voltes percutiu. Ideal per a punxar sota un bon speech, serà qüestió de trobar-ne un d'interessant!

XAVIER BATLLÉS (JUEGOS Y RITMOS I) Juguetes - Gotas De Rocio - Piruetas - Paso De Caballo - Redondas - Escarcha.jpg

Primer volum de la trilogia Jocs i Ritme (a mi m'ha caigut a les mans la versió castellana). Qui està darrere d'aquests epés de principis dels 70 i pensats com a un producte d'interès pedagògic és el músic català Xavier Batllés que va ser col·laborador i arranjador d'Ara Va de Bo i co-fundador de l'Orquestra Mirasol i de La Rondalla De La Costa.
L'epé el formen 6 temes curts amb un aire minimalista, poca instrumentació i amb influències vàries com les tonades infantils, el folk, el country, el jazz o la música clàssica.
3penics en destaca el segon tall, Gotas De Rocío, una suggeridora melodia folk de base acústica i terrosa amb humitats psicodèliques!

Gran disseny de la portada firmada per Fina Rifà!

GUIMA & SHABBATH La Ciutat - El So De Les Campanes

Algú en sap res?

Obsur folk psicodèlic català signat per Jaume Picas, J Guimareny i S. Pi.

Visca la innocència hippy, l'optimisme lisèrgic i el post-modernisme xirucaire!

Visca de debò!!!

GLORIA Caminar - Metti Una Cena a Sera

Glòria Tomas Canals és una cantant catalana que comença, juntament amb la seva germana Maria Pilar, en el món de la Nova Cançó catalana. A finals dels 60 fitxa per Edigsa i grava quatre epés en català. La dècada dels 70 la du a Movieplay i grava una desena de set polzades, aquesta vegada en castellà i abandonant la línia més folk per apuntar-se a la cançó melòdica en castellà.
En aquest single del 72 Gloria es marca una bona versió del tema Metti Una Sera a Cena que el mestre Ennio Morricone va composar com a tema central de la banda sonora de la pel·lícula homònima de Giuseppe Patroni Griffi.

RITMO PILÉ Pilé Beat - Pilé Bossa

Curiós single del 1972. A la cara A Pilé - Beat un tema groovie molt divertit amb uns arranjaments de vent molt asoulats i una incisiva guitarra fuzz.

I a la cara B, Pilé - Bossa que no és res més que el mateix tema tocat més lentament.

Si va ser composada per a la ocasió o utilitzada posteriorment no ho sé, però la melodia és la banda sonora d'un psicodèlic anunci de Licor 43 a principis dels 70.

3penics desconeix quins músics hi ha darrere d'aquesta gravació. Si en sabeu alguna cosa no dubteu a comentar-ho!

THE DOORS The Mosquito - It Slipped My Mind

Després de la la mort de Jim Morrison la resta de The Doors, Manzarek, Krieger i Desmond, decideixen tirar endavant i graven 2 elapés més. La banda, però, sense el carisme i la força de Morrison perden pistonada i es desmarquen amb hits com aquest The Mosquito, pertanyent al darrer disc de la banda californiana. Genial el minut central del tema, amb un Hammond trencador del senyor Manzarek, però amb un excés de brometa spanglish-tropical a la resta de la cançó. Si Jim Morrison aixequés el cap!

TAPIMAN Tapiman

Tapiman és un grup fugaç creat a principis de l'any 70 quan el bateria Josep Maria Vilaseca, àlies Tapi, i el guitarrista Miguel Ángel Núñez, M.A.N. s'ajunten amb el baixista Pepe Fernández i formen un trio de potent blues-rock influenciats pels trios britànics o americans que sorgeixen a l'època com Cream o The Jimi Hendrix Experience. Després d'un primer single, Hey You - Sugar Stone, l'estat crida a files a Miguel Ángel Núñez que és substituït per Max Sunyer. Amb aquest nova formació el grup gravarà un segon single, Love The Country - Walking All Along The Line, i aquest l'elapé homònim. Un desplegament de blues, rock dur, progressiu i psicodèlia que el converteixen en una de les joies del rock català setanter.

Mr. Grieves, al bloc The Golden Age of Rock'n'Roll, fa una bona crítica del disc.

També podeu escoltar el tema No Chance compilat per 3penics a SPANISH PSYCHEDELIA: PSICODÈLIA IBÈRICA (1966-1975)

CHAKACHAS Jungle Fever (Fiebre En La Jungla) - El Canyon Rojo

A finals dels anys 50 el pianista Nico Gómez i el percussionista Gaston Bogaert  reuneixen diferents músics dels nord d'Europa, bàsicament holandesos i belgues, i formen Chakachas, un grup de latin amb un repertori de cha-chas, mambos i rumbes. El grup es desfarà el 1965, però a principis dels 70 el productor Roland Kluger convenç el grup perquè gravin un elapé amb el single Jungle Fever que aviat es converteix en un gran èxit als Estats Units. En gran part gràcies al groove funky del tema, un mid-tempo molt sensual, i sobretot als gemecs de la cantant d'orígen cubà Kari Kenton.

Curiosament no hi ha imatges de la banda de principis dels 70 i és que el productor, després de l'èxit del single, volia amagar l'orígen europeu dels músics de sessió, tots ells blancs. A les portades de l'elapé i dels singles apareix una sensual i psicodèlica dona negra nua (excepte a la versió espanyola on la bellesa exòtica es redueix a la mínima expressió i entaferren una imatge d'arxiu d'un paisatge selvàtic africà!) i fins i tot consta que per fer algunes presentacions en directe es va llogar una banda d'afro-americans!

TAPIMAN Love The Country - Walking All Along The Life

Segon dels 2 singles que varen editar els catalans Tapiman, el trio de rock progressiu format per Joaquim "Max" Sunyer a la guitarra, Josep Maria Vilaseca "Tapi"a la bateria i Pepe Fernandez al baix, inspirats pels potents trios internacionals de l'època com The JimiHendrix Experience o Cream. Tapiman va estar al capdavant del rock progressiu espanyol de finals dels 60 i principis dels 70 juntament amb els seus conciutadans Màquina! i els andalusos Smash.

A la cara A del single trobem Love The Country, un tema amb un groove que, a estones, recorda els Stones del Sympathy For The Devil.

HENRY MANCINI The Pink Panter "Tema De La Pantera Rosa" - It Had Better Be Tonight (Tiene Que Ser Esta Noche)

El 20 de març de 1964, avui fa exactament 50 anys, es va estrenar als Estats Units The Pink Panther, la pel·lícula còmica de Blake Edwards i protagonitzada, entre d'altres, pel gran Peter Sellers. Va ser als crèdits inicials d'aquest film on va néixer la famosa pantera rosa animada. Qui no ha xiulat alguna vegada la famosíssima melodia escrita pel mestre Henry Mancini!

Posteriorment l'elegant felí es convertiria en el protagonista d'una sèrie de dibuixos animats i 3penics, gran amant de la psicodèlia, en recomana, sens dubte, el seu capítol més lisèrgic!

Per cert, el single és una versió espanyola de l'any 72.

LOU REED Berlin

 

Avui la revista Rolling Stone ha anunciat la mort de Lou Reed i 3penics ha aprofitat per revisar alguns dels discs d'aquest gran compositor, músic, poeta i intel·lectual.

Lou Reed ha estat un peça essencial de la música de la segona meitat del segle XX. Amb una veu, un so i un estil propi i inconfusible, tan al capdavant de la Velvet Underground com en solitari, al llarg de la seva carrera Lou Reed ha estat un dels deus de l'olimp de la música rock. El primer dia, juntament amb John Cale i la veu potent de Nico va remoure les entranyes del rock; el segon, influencià i posà la banda sonora a la factoria d'Andy Warhol, peça clau de la moguda artística del NY de finals dels 60; el tercer sembrà, juntament amb Patti Smith, la llavor del que seria la música punk; el quart, ajudat per David Bowie, creà el gram rock; el cinquè, creà peces indispensables de la discografia del rock com Transformer o Berlin; el cinquè obrí el camí al rock independent; el sisè es convertí en rapsode i recità la poesia dels grans del segle XX;i el setè, sense descans, morí als 71 anys després de tota una vida caminant pel costat més salvatge de la vida.

3penics destaca el primer elapé de la Velvet Underground (el del plàtan de Warhol) amb peces clau com Waiting For My Man, Heroin o Femme Fatal; l'elapé Transformer amb Vicious, Walk On The Wild Side, Perfect Day o Satellite Of Love i sobretot el genial Berlin, amb un dels millors principis de la història de l'LP.