La música continguda en aquest bloc és només per a ús educatiu, no comercial. Si algun arxiu infringeix els drets d'autor m'ho fas saber i serà eliminat del bloc.
American Gypsy és una banda estatunidenca formada a Los Angeles a principis dels anys 70 i que varen estar girant per Espanya durant dos anys abans d'instal·lar-se a Holanda on varen gravar el seu primer LP.
Aquest single d'edició espanyola recull dos temes carregats de groove d'aquest primer disc. A la cara A Angel Eyes, amb una base molt en l'ona de Curtis Mayfield i el seu Don't Worry If There Is a Hell Below We're All Going To Go. I a la cara B, Inside Out, amb un principi molt cinematogràfic i clarament influenciada pel funk ensucrat i melòdic de Barry White. Funk europeu de primera!
Si algú té pistes sobre el pas d'aquest grup per l'Espanya dels 70 que es pronuncii!
Max Woiski Jr. (fill del també músic Max Woiski Sr.) és un músic originari del Surinam, l'antiga Guayana Holandesa, que va fer carrera musical a l'Holanda dels 60 amb una orquestra de latin i un repertori basat en temes sudamericans.
En aquest single del 63, però, el senyor Woiski es marca una divertida versió del temàs Walking The Dog.
Punxar aquest clàssic de Rufus Thomas en neerlandès, per a 3penics no té preu!
2 curiositats pel que fa al senyor Woiski!
Pel que he pogut investigar, Max Woiski (no se si el pare o el fill) va regentar "La Cubana", un petit cabaret en "El Terreno", el turístic barri de Palma, i va ser qui va introduir Guillen d'Efak en el món de la música! Ho explica Bartomeu Mestre, biògraf de Guillem d'Efak, en una entrevista al diari Última Hora el 6 de novembre de 2010:
L.C.- Guillem d'Efak pudo entrar en el seminario y estudió magisterio. Al final no fue cura ni maestro. B.M.-
No le iba ni lo uno ni lo otro. Su primer oficio más o menos bien
remunerado fue el de macarra. Reinaba en el Barrio Chino, en Palma. Y se
casó con la Madame del Bohemia. Se rumoreó que Cela, Llorenç Villalonga
y Llorenç Riber frecuentaban el bar... Pero Guillem jamás lo afirmó. Lo
sacó de allí Max Woiski, el dueño de "La Cubana", un cabaret de El
Terreno. L.C.- ¿Por qué? B.M.-
Porque uno de sus músicos, negro, se había largado con una sueca. Así
que precisaba otro negro. "Yo no sé cantar", le dijo Guillem. "Da igual,
le respondió Woiski, los blancos creen que todos los negros sabéis".
Así, casi por casualidad, nació "El Príncipe Guillermo".
I posaria la mà al foc que Max Woiski Jr. és el pare d'Errol Woiski, músic també nascut al Surinam però afincat a Barcelona i que a finals dels 60 va gravar amb Los Tops, els Latin Combo i també va gravar amb l'Harmònica Coixa Blues Band.
Acabat d'aterrar d'Amsterdam, 3penics mostra orgullós les seves troballes al paradís del vinil: moltes botigues, molts singles i molt bons preus!
De les primeres captures holandeses és aquest single de R&B-Beat holandès en el que Rob Hoeke R&B Group versionen el tema Jolita de Manfred Mann. Rob Hoeke és un cantant, pianista i compositor holandès conegut per formar el mencionat R&B Group i el Rob's Boogie Woogie Quartet.
A la cara A del single hi trobem el tema Jolita i a la cara B hi trobem el mateix tema però en versió instrumental i, de llarg, molt més interessant que la vocal.
El més interessant del single, però, és l'increïble disseny psicodèlic de la portada doble!
Casey And The Pressure Group és el grup liderat per Cees (Casey) Schrama, teclista i compositor holandès i també productor de la casa Red Bullet. La banda, activa des de 1969 fins el 1972, està influïda clarament pel funky-soul de Booker T Jones & the MG's. El tema principal d'aquest single és el tercer tema del tercer dels seus 4 discs que varen publicar. És una increïble versió instrumental del tema Venus, dels també holandesos Shocking Blue, que manté el groove original del tema però vestit de la melodia i els solos de teclat del senyor Schrama.
George Baker, músic holandès, és el líder de George Baker Selection, famosos per Little Green Bag, el seu primer single del 69 i per l'insofrible i pastelós tema del 76 Paloma Blanca.
Quentin Tarantino, expert en l'art de redescobrir temes dels 60 i 70 i de convertir-los en personatges protagonistes dels seus films, va ressuscitar el Little Green Bag pel seu primer i genial llargmetratge, Reservoir Dogs. La cançó apareix en la famosa escena de presentació dels personatges mafiosos en els crèdits introductoris del film i que s'ha convertit ja en un clàssic del cinema.
