THE FENDERMEN Mule Skinner Blues - JOHNNY YUKON Magnolia - DOROTHY COLLINS It Doesn't Matter - CHAS McDEVITT Y SHIRLEY DOUGLAS Forever

 

Epé d'edició espanyola de Discophon amb 4 temes que van del Rockabilly a l'Skiffle. A part de la meravellosa il·lustració de la portada 3penics destaca el tema que obre el disc El Mulero (Mule Skinner Blues), un clàssic de country blues en versió rockabilly per The Fendermen, dos cantants armats amb dues guitarres Fender.

T-BONE WALKER Two Bones And a Pick - T-Bone Blues - Mean Old World - Stormy Monday Blues

 

Un dels millors plaers dels furgadors de discos és el de casar una portada buida amb el seu disc corresponent! La portada la vaig aconseguir en una botiga de discos ja desapareguda ara farà uns deu anys. El disc, ahir mateix a Palma! 

T-Bone Walker és Aaron Thibeaux Walker, el bluesman texà que va assentar les bases del blues elèctric. De jove va acompanyar el famós bluesman cec Blind Lemon Jefferson de qui va aprendre l'art i l'ofici. T-Bone va deixar clàssics del blues com el Stormy Monday Blues (But Tuesday is Just as Bad) recollit en aquest epé editat per Belter el 61. Aquest i els tres temes més del disc estan extrets de l'elapé editat un any abans per Atlantic dels seus millors temes grabats en tres sessions la segona meitat dels 50.

URO! T1E08 Ni més ni blues.

 

FRANKIE LEE SIMS ¡Hola Nena! (hey Little Girl) - ¿Qué hará Luzy_ (What Will lucy Do_) BILLY BOY Me Tienes Equivocado (You've got Me Wrong) - He Aquí mMi Retrato (Here's My Picture)

Raríssim epé d'edició espanyola del 1960 compartit amb dos bluesmen nord-americans. Frankie Lee Sims, de Nova Orleans, guitarrista (i parent de Lighnin' Hopkins!) de Texas country blues amb una desena de singles publicats durant els anys 40 i 50. I Billy Boy Arnold, guitarrista de Chicago amb un so més rhythm and blues i una carrera des dels anys 50 fins a l'actualitat.

Destaquen Hey Little Girl de Frankie Lee Sims del 57 a la cara A i sobretot Here's My Picture de Billy Boy del 56. Dos R&B crus, contundents i ballables!

LOS BUENOS Looking Back - De Mi Niña

Sens dubte, Los Buenos era un dels millors noms que podria tenir aquest quintet madrileny format el 1968 perquè va ser un dels grups ibèrics que millor varen interpretar el blues i el r&b. De fet tenien connexió directa amb el r&b britànic que triomfava a finals dels 60 perquè a les seves files hi militava l'organista Rod Mayall, germà del gran pioner del blues anglès, John Mayall.

Aquest és el segon d'un total de 4 singles publicats. Una discografia de només 8 cançons, però amb unes quantes interpretacions espaterrants com el Groovy Woovy, Oh Pretty Woman o aquesta increïble Looking Back, versió asoulada del clàssic de Johnny Guitar Watson.

LATIN COMBO I'm a Man - Papa's Got a Brand New Bag - I Put Spell On You - Together Till The End Of Time

Darrer dels epés de Latin Combo i una bomba atòmica aborigen de groove funk i soul.

Els Latin Combo varen ser un grup aparegut a la Barcelona de finals dels 50 i fundat per Agapit Torrent, Francesc Burrull, Jaume Villagrasa i Jordi Coll. Durant els primers anys de la dècada dels anys 60 publiquen una desena de singles i epés amb un repertori jazzístic amb aires de latin i èxits melòdics del moment. Durant aquests anys alguns músics abandonen la formació i se n'afegeixen de nous com el teclista barceloní Manuel Gas i Cabré.

I llavors el 1967 apareix aquest rar epé promocional, que s'allunya del que Latin Combo ens tenia acostumats, amb un mostrari del millor soul funk i blues del moment, versionant temes d'autèntics monstres com I'm a Man de Steve Winwood de The Spencer Davis Group, el Papa's Got a Brand New Bag de James Brown o el I Put a Spell On You de Screamin' Jay Hawkins.

Darrere aquesta excepcional gravació hi ha Ramón Farran (bateria) Ricard Roda (saxo, clarinet i flauta), Manolo Gas (teclats), Eduard Gracia (baix) i Errol Woiski (guitarra i veu) que era la formació dels Latin Combo l'any 67.

Ja a finals de la dècada dels 60 hi ha més canvis en el grup, entre d'altres Cosme Adrover relleva al pianista Manolo Gas, i el grup es trasllada a Mallorca per seguir la seva carrera musical. Part de la informació d'aquesta publicació prové de primera mà del mateix Cosme Adrover i també d'Errol Woiski.

PAUL JONES I've Been a Bad, Bad Boy - Sonny Boy Williamson

M'acabo d'assabentar de la mort de Jack Bruce, un dels baixistes més interessants del blues-rock britànic i que passà per bandes com la Graham Bond Organization, Blues Incorporated, Manfred Mann, els Bluesbreakers de John Mayall i recordat sobretot per formar part de Cream, la santíssima (i psicodelisíssima) trinitat!

Després de saber la notícia he recordat que entre els singles de 3penics hi tenia amagada aquesta petita joia en forma de cara B del single I've Been a Bad, Bad Boy del cantant i harmonicista britànic Paul Jones. Sonny Boy Williamson és un tema senzill dedicat al gran del blues i on Paul Jones s'acompanya de la seva harmonica i de Jack Bruce al contrabaix.

TAPIMAN Tapiman

Tapiman és un grup fugaç creat a principis de l'any 70 quan el bateria Josep Maria Vilaseca, àlies Tapi, i el guitarrista Miguel Ángel Núñez, M.A.N. s'ajunten amb el baixista Pepe Fernández i formen un trio de potent blues-rock influenciats pels trios britànics o americans que sorgeixen a l'època com Cream o The Jimi Hendrix Experience. Després d'un primer single, Hey You - Sugar Stone, l'estat crida a files a Miguel Ángel Núñez que és substituït per Max Sunyer. Amb aquest nova formació el grup gravarà un segon single, Love The Country - Walking All Along The Line, i aquest l'elapé homònim. Un desplegament de blues, rock dur, progressiu i psicodèlia que el converteixen en una de les joies del rock català setanter.

Mr. Grieves, al bloc The Golden Age of Rock'n'Roll, fa una bona crítica del disc.

També podeu escoltar el tema No Chance compilat per 3penics a SPANISH PSYCHEDELIA: PSICODÈLIA IBÈRICA (1966-1975)

HARMÒNICA COIXA BLUES BAND Big Boss Man - Peach Tree

Harmònica Coixa Blues Band és una banda creada a Palma l'any 1982 i liderada per l'harmonicista Víctor Uris.

Errol Woiski, a la veu, acompanya a la banda en aquest single on es marquen una potent versió del Big Boss Man de Al Smith i Luther Dixon però gravada per primera vegada per Jimmy Reed el 1960. Com passa amb els clàssics, el tema ha estat versionat infinitat de vegades i sempre sona interessant.

RICKY GIL Hipopòtam a Botafogo, Vol.2, Les Sessions De Ràdio Silenci

El passat 28 de desembre Ricky Gil va presentar Hipopòtam a Botafogo, Vol.2, el segon volum de temes gravats durant el seu programa Guitarra, Baix i Bateria de Ràdio Silenci. El dia que 3penics compartí micròfon en el programa, va tenir el privilegi d'acompanyar-lo a la guitarra versionant A Sota l'Alzina del mestre Jaume Sisa.



Escolta tot el Cd AQUÍ

ALBERT KING Cold Feet - You Sure Drive A Hard Bargain

Albert King és un guitarrista de blues i rhythm and blues americà molt influent per les joves promeses del blues aparegudes els anys 60 i 70 com Eric Clapton, Steve Ray Vaughan o Gary Moore. Era un personatge molt alt i gros que rebia el sobrenom de The Velvet Bulldozer (l'Escavadora de vellut) i tocava, com Jimi Hendrix, la guitarra amb la mà esquerra i les cordes agudes a la part de dalt del mànec.

Cold Feet i You Sure Drive a Hard Bargain, les dues cares d'aquest single alemany del 68 amb un disseny de portada força interessant, són dos temes de la seva època amb el segell discogràfic Stax. El primer, un tema de blues amb un groove que ratlla el funk, i el segon, un tema, també de blues, amb una secció de vents que acosten el tema al món del soul.

Cold Feet

You Sure Drive a Hard Bargain

FLEETWOD MAC Oh Well Part I i II

Edició espanyola d'Oh Well el tema de Fleetwood Mac, un grup de blues rock anglès actiu des del seu orígen el 1967 fins a l'actualitat. L'etapa més interessant de la banda, però, són els tres primers anys de la formació ja que la banda és liderada per Peter Green, un guitarrista londinenc vinculat al també grup britànic de blues The Bluesbreakers liderats per John Mayall.

Oh Well originàriament apareix només com a single i va arribar al número 1 de les llistes britàniques el novembre del 1969.

Oh Well