HALLOWEN PARTY !!

16 talls terroríficament divertits d'eXòTica, R'n'R BeaT, gAraTgE, R'n'B, tWist, mAmbO i calYpSo dels maletins de 3penics! Aranyes, zombies, fantasmes, monstres, sacrificis i molt voodoo!!

01 The Sacrifice JOHN KEATING AND THE 27 MEN (1964)

02 The Addams Family Theme UNKNOWN ARTIST (196?)

03 The Blob JORGE FOSTER CON VALENTÍN TRUJILLO Y SU ORQUESTA (1959)

04 Macabre Mambo PUPI LÓPEZ AND HIS ORCHESTRA (1957)

05 Tsetse Fly MARTIN DENNY (1959)

06 Fantasmas Twist FRANZ JOHAM (1962)

07 The Monster Mash BOBBY (BORIS) PICKETT AND THE THE CRYPT-KICKERS (1962)

08 Zombie Jamboree TRIO ELOISE (1960)

09 Uncle Festers Blues UNKNOWN ARTIST (196?)

10 The Purple People Eater SHEB WOOLEY (1958)

11 Black Widow THE NOBLES (1963)

12 Marabunta LOS EXTRAÑOS (1965)

13 The Monster ROLF HARRIS (1969)

14 Voodoo Dream BUN HUNGA AND HIS COMBO (1973)

15 Feast Of The Mau Mau SCREAMIN' JAY HAWKINS (1969)

16 Voodoo Dreams LES BAXTER (1959)

THE TIDES La Paloma - Caravana - Patricia - Ron y Coca-Cola

 

Molt poca o quasi nula informació de The Tides a la xarxa. Poca cosa podem contar d'aquesta obscura banda de rock instrumental exòtic a part que fan una interessant versió del clàssic de Duke Ellington Caravan. Aquest epé d'edicció espanyola del 63, amb una preciosa, com sempre, portada de l'il·lustrador andalús Jose Bort, conté quatre temes extrets del seu primer elapé Limbo Rock.

The Tides reinterpreten Caravan d'una manera senzilla, però efectiva, amb percussions selvàtiques, un naif puntejat elèctric, els cors de The Merry Melody singers i un agitat solo de saxo.

FRANCY BOLAND IN THE BACKGROUND Flirt And Dream

 

Flirt And Dream és un elapé del 1967 del pianista belga de jazz Francy Boland que s'acompanya dels americans Kenny Clark (Modern Jazz Quartet) a la bateria i Jimmy Woode Jr. (Duke Ellington, Ella Fitzgerald, Miles Davis...) al contrabaix. És un disc lent, melancòlic i a la vegada elegant. Una secció de corda endolceix totes les cançons (potser un pèl massa pel meu gust) però les percussions del belga Fats Sadi li donen un aire d'exotisme molt interessant. La portada és un bon exemple de la sonoritat del disc. 

Destaca per sobre dels altres el tema Turkish Girl, ideal per una sessió vermut refinada o un còctel nocturn exclusiu.

THE COUSINS Kana Kapila - Bouddha

 The Cousins és una banda de guitar rock i rock instrumental de Bèlgica a l'estil de The Shadows o de tots els imitadors que varen sorgir a finals dels 50 i principis dels 60 a tot Europa. Una de les gràcies dels cosins belgues, i aquest single n'és un dels màxims exponents, és que estan influenciats per l'Exòtica, la música lleugera propera al jazz que representava una fantasia del que era la sonoritat de móns llunyans com el Carib, l'Àsia oriental, Àfrica o les illes del Pacífic.

El tema més interessant és Kana Kapila, un hawaian twist salvatge i passat del voltes ideal per una sessió de guatiki desenfrenat!

THURSTON KNUDSON La Vampiresa (The Vamp) - Farfullo En Karachi (Yank In Karachi) - Himno al Sol - habla Bajo (Speak Low)

 Thurston Knudson és un compositor, arranjador (a més a més de filòsof i psicòleg!) nord americà molt interessat en les percussions i en la cerca de les bases del ritme del jazz. Durant les seves investigacions als anys 20 viatja a països exòtics com Tahití o la Polinèsia Francesa i investiga ritmes de l'Àfrica Occidental. Durant els anys 40 i 50 publica una sèrie de discos de percussió i del que podriem anomenar Jungle Jazz o Exòtica i treballa també en el món del cinema fent bandes de pel·lícules d'aventures com Call Of The South Seas (1944) o Atlantis (1949).

Aquest single español, publicat el 1960, conté 4 talls de jazz gravats sobre les bases de 4 ritmes, segons anuncia la contraportada, "captats i preservats per sempre per Thurston Knudson...a l'Àfrica, Karachi i el Nepal".

Destaca per damunt de tots The Vamp, la vampiressa, un mambo swing tan tribal i primitiu com elegant i sofisticat ideal per una sessió vermut!

DICK HYMAN AND SAM "THE MAN" TAYLOR Congo Mombo - I'll Get By

 

Dick Hyman és un compositor i pianista de jazz novaiorquès. Sempre ha estat molt relacionat amb el món de la televisió i el cinema sent, per exemple, el compositor o arranjador de nombroses pel·lícules de Woody Allen.

Durant els anys 60 va gravar nombrosos discos d'easy listening amb el segell d'Enoch Light Command. Eren temps moderns, s'experimentava amb el so i les gravacions i Hyman feia sonar l'orgue Lowrey o el sintetitzador Moog.

Però els seus inicis es remunten a mitjans anys 50 quan el senyor Hyman, acompanyat del saxofonista Sam Taylor, es marcava aquest r&b de Guitar Gable i el duia cap al terreny de l'exòtica.