3 penics: ELS 10 MILLORS INSTRUMENTALS DEL MODERNISME ABORIGEN

(...) l’homínid s’alçà sobre les dues potes del darrere i mirà la terra (...) [la] trepitjà amb força, toc toc, i l’assenyalà amb l’índex, i vocalitzà dificultosament: pa pso pacost païco pasio ta, i ja amb més calma: paaï-sos ca-atlanns, somrient i xiroi, sense saber quina una n’acabava d’organitzar.

Quim Monzó

L'afany de compilar suposo que ens ve de lluny. Arreu del territori tenim proves arqueològiques suficients per assegurar que els nostres avantpassats recol·lectaven tot allò que més necessitaven del seu redol (o que simplement més els agradava!) per compartir-ho amb la tribu. Arrels, fruits, pals i pedres o copinyes. La terra era casa nostra.

Anys més tard, recol·lectam música. Som així!

Una de les primeres compilacions de modernor catalana es remunta al 2004 quan Rama Lama Músic va publicar uns Grans Èxits del Pop en Català. Picap també va treure la seva compilació Pop Ie-ié Català 60's sis anys més tard.

Va ser precisament la primera dècada dels 2000 quan la febre compiladora també va afectar els Selectors Badabadocs, apassionats de la música com Carles Belda, Marc Argenter, Alexandre Bonanit, Marc Serrats, Helena Cases o Phil Musical, que entre el 2008 i el 2011 varen publicar els quatre volums de Modernisme Aborigen. I una altra gran compilació, que agafa el relleu del Modernisme Aborigen, són els quatre volums del (g)astronòmic Pop a La Catalana d'Òscar Dalmau (el Phil musical de l'altra compilació) publicats el 2010, 2013, 2014 i 2015 respectivament.

No només comptam amb recopilacions d'àudio. Un altre gran referent amb voluntat enciclopèdica és l'article de Robert Abella 60's Catalan Modernism Top-50 del llibre de referència "Modernisme Aborigen. Som Així" editat per Natros Sols. En Robert ens proposa una llista dels 50 millors temes del modernisme aborigen tenint en compte els principals subgèneres musicals que conformen l'univers mod: el Modern Jazz, el Rhytm and Blues, el Soul o l'Ska.

Tots aquests reculls han anat conformant una llista prou extensa que, a poc a poc, s'ha convertit en el cànon sonor del modernisme aborigen. Un recull de cançons interpretades per músics catalans i cantades en català que han creat la banda sonora de l'escena modernista catalana i que han fet tremolar la terra en els aplecs d'arreu dels PPCC i posteriorment en els "aplecs d'aplecs" de Constantí, l'epicentre d'aquest terratrèmol. Molts de nosaltres hem acudit a elles a l'hora de descobrir material desconegut i ens hem gravat les portades dels discs a la ment per trobar-les i destriar-les d'entre la morralla que omple les cubetes polsoses dels mercadets de segona mà.

Hi ha, però un gran forat per explorar dins aquest gran compendi de la música aborigen i que, des d'aquí, 3penics vol reivindicar: els temes instrumentals. Temes de grups catalans, sense lletra (o pràcticament circumstancial) i d'un fort caire modernista. És per això que des d'aquí propòs el Top 10 (Sí! De moment només 10, al poT petit hi ha la bona confitura) dels millors instrumentals del modernisme aborigen. Temes de Jazz, Soul, R&B o Boogaloo interpretats per músics catalans dels anys 60 i principi dels 70. Versions, la majoria, de clàssics de l'escena mod internacional però també algunes aportacions (ben) originals.

(...) l’homínid s’alçà sobre les dues potes del darrere i mirà la terra (...) [la] trepitjà amb força, toc toc, l’assenyalà amb l’índex, i la feu tremolar a cop de Hammond!

Comença el compte enrere!

10. Let's Get Smashed MÀQUINA!(1969)

En la desena posició tenim aquest Ritme en Blues elèctric i extremadament groovie que apareix a la cara B del primer single de Màquina! Una improvisada jam que molt podria competir amb una de The Yardbirds o de qualsevol altre grup de R&B britànic de mitjan dels anys 60.

9. Oruga's Paso CHUS MARTÍNEZ Y SU CONJUNTO (1967)

Snatching It Back, del seu disc Beat, Soul, Pop, Super Hits, ha sigut molt de temps en aquesta novena posició, però finalment l'he substituït per Oruga's Paso de l'elapé Exitos, Exitos, Exitos... Ho sé, la primera meitat el tema no destaca, però sorpresa! a partir del minut 1'33 el tema es converteix en un Boogaloo explosiu (i exclusiu!), primitiu i salvatge al més pur estil Perez Prado dels anys 70'. Ritmes llatins pràcticament innexistents en la discografia del modernisme aborigen i que cal reivindicar.

8. Boccaccio Soul (Instrumental) AUGUST ALGUERÓ (1968)

Versió instrumental del Boccaccio Soul, de la banda sonora de Tuset Street, la pel·lícula de Jordi Garau i Lluís Marquina amb Sara Montiel i Teresa Gimpera ambientada al centre de la modernor de la Gauche Divine de Barcelona, el carrer de Tuset.

7. Espejo Roto MARTES 13 (1971)

En la setena posició, un Hammond Groove instrumental del grup fantasma Martes 13 darrere del qual probablement hi ha Lone Star, si més no el seu guitarrista Joan Miró Poblet. Potser és una teoria escabellada i imprudent, però diuen, diuen, diuen que el tema va inspirar Mercè Rodoreda per titular una de les seves novel·les més importants 3 anys després.

6. Respect CÍRCULOS (1971)

En sisena posició, una deliciosa tonada de les tecles del Hammond del lleidetà Lluís Payà amb Círculos, un efímer grup que malauradament només ens va deixar dos singles editats pel segell barceloní Ekipo. Una interpretació rodona del clàssic d'Otis Redding clarament influenciada per la versió de Jimmy Smith, un dels principals deus de l'olimp del Soul-Jazz.

5. Melting Pot MI GENERACIÓN (1972)

En cinquena posició, encertadíssima versió del Jazz Funk hipnòtic de Booker T & The M.G.'s per aquest obscur grup barceloní de curta trajectòria que varen publicar amb l'infrasegell Joint.

4. Bernie's Tune RICARD RODA QUARTET AMB TETE MONTOLIU (1961)

En quarta posició, i apropant-se al top 3, Tete Montoliu, el jazzman aborigen més internacional, amb el quartet de Ricard Roda interpretant aquest clàssic de modern jazz de Bernie Miller.

3. Not Problem MANTEQUILLA Y SU CONJUNTO (1963)

En tercera posició, més Mod Jazz, cap problema!

Not Problem, un tema de Duke Jordan i popularitzat per Art Blakey i els seus Jazz Messengers en una excel·lent interpretació del saxofonista català Salvador Font "Mantequilla" amagada en un single de Belter molt difícil de trobar i molt preuat pels amants del jazz modern.

2. Watermelon Man XAVIER CUGAT (1963)

En segona posició, Xavier Cugat, el català més internacional del panorama musical dels 50 i 60. El 63va gravar aquesta imponent versió, en clau de Latin Jazz, del temàs de Herbie Hancock. Soul de tramuntana de primer ordre del nostre artista més cotitzat en el món del Northern Soul.

1. Green Onions FERRAN ORTEU Y SU CONJUNTO (1963)

I finalment, en primera posició (estic totalment d'acord amb en Robert en el seu Top 50!) trobam els calçots d'en Ferran Orteu i el seu Conjunt. Indiscutiblement la versió catalana del clàssic de Booker T. & The M.G.'s mereix encapçalar el rànquing d'aquest Top 10. Un Ritme en Blues 100% modern amb una delicada i elegant interpretació en clau de jazz del mestre Ferran Orteu.